dijous, 22 de gener de 2009

Presentació de PdCat

El dissabte 24 de gener, a la Sala Siracusa de Tona (Osona), tindrà lloc la presentació de PcCat. Una iniciativa que pretén portar a les festes i concerts dels Països Catalans, música de tots els estils produïda majoritàriament al nostre país. Hi ha música i festa més enllà de les discos mòbils que estem acostumats a veure i a sentir. El grup inicial de sis punxa discos n'és un clar exemple. Música 100% festera però amb un clar accent de país. Gresca catalana, tecno, house, pop, rock, reggae...

El programa és:
21.00 h / Roda de premsa de PdCat i presentació dels pd's.
21.30 h / Pica pica.
23.00 / 4.30 h / Sessió de tots els pd's ( Pd Àngel, Pd Barrut, Pd Skywalker, Pd Almogàver, Pd XQ, Pd Fotlifoc).

El preu de l'entrada es de 5 euros, si voleu invitacions (màxim dues) poseu-vos en contacte amb l'organització.

dimecres, 21 de gener de 2009

No estem tan perduts

En aquestes èpoques, en que tot està globalitzat, la salut d'una llengua no solament es mesura pel que aporta sinó també com s'adapta al món. Ja fa uns anys, que a casa nostra molta gent seguim Lost, la sèrie de cadena americana abc, la vam descobrir fa tres estius, la primera temporada la vam veure en castellà i ja vam començar la segona veient-la en versió original i els subtítols en castellà.

Però des l'any passat, que la quarta temporada l'hem poguda seguir en versió original i els subtítols en català. Tot es gràcies a la gent que gestiona aquest blog, al mateix temps que espanyols, francesos o italians es descarreguen els subtítols, poques hores desprès de l'emissió del capítol a Estats Units, els i les catalanes també podem veure l'episodi en la nostra llengua. Ja està tot a punt per l'inici de la cinquena temporada, el català no sembla està tant perdut amb accions com aquesta.

dimecres, 14 de gener de 2009

L'alegria del Maresme

Nens i nenes, el dissabte a la nit, hi ha festa grossa a l'Atzucac. La Colla Bastonera Picadits de Vilassar de Mar celebra el primer any d'existència. Cap a quarts de deu, començarem a degustar les delícies del nostre xef de referència, l'Oriol, i cap allà a quarts d'una començaran a sonar els hits riguirumberus de torn.

Ja fa un any, que varis joves de Vilassar de Mar i altres pobles maresmencs, van començar a saltar i a picar de valent. Els Picadits han suposat tota una alegria, un aire fresc que feia falta a la comarca, una renovació de la cultura popular des de la base, sense cap altra pretensió que la de passar-ho bé. Per molts anys Picadits!

Cròniques comarcals







L'Anoia


Amb la immillorable companyia del camarada Rínxols, arribarem el dissabte a la nit a Igualada. Desprès d'un bon tiberi al Foment, estiguérem punxant les melodies de temporada en el bar l'Envelat. Hi hagué moments impagables, com ara la versió particular del Roquer (si, si el president!) de les Rondes del Vi, impressionant! De l'Anoia us agradarà el grup de rumba Terratombats, si visiteu la seva web podreu escoltar vàries de les seves cançons.










Plana de Vic


Divendres a la nit, PdCat assaltarem la Sala Pasternak de Vic. El Pd Almogàver i un servidor ens hi presentarem carregats de discs, amb la millor selecció de música del país i d'altres contrades, disposats a fer moure el cul a tota la sala.

divendres, 9 de gener de 2009

Si ens toca a una, ens toquen a totes

Els debats polítics estan bé, ajuden a madurar la idea, a veure altres punts de vista, a buscar consensos... Quan parlem de repressió hi ha una cosa que no té debat; la solidaritat amb les qui la pateixen. Però quan patim de repressió, també hi han debats sobre la conveniència de complir pagar les multes i penes que ens imposen.

Portem una temporada que entre una cosa i l'altra estem distretes, casos com el Jona de l'Eixample, les feministes de Tarragona, el judici contra els qui van intentar tirar a terra el toro de l'Osbrone, en Karim de Vilanova i la Geltrú, les estudiants sancionades de l'UAB, en Franki de Terrassa, el judici contra la gent que va participar en la cercavila de denúncia del desallotjament del CSOA La Drogueria de Mataró, el cas de l'Amadeu Casellas, la polseguera aixecada per cremar estanqueres i retrats dels borbons...

I ara tenim el cas d'en David de Vilafranca del Penedès, es per això que al Maresme ens sumem als diversos actes de solidaritat amb el company independentista, el proper dijous 15 de gener, a quarts de vuit del vespre, hi ha convocada una concentració davant l'Ajuntament de Mataró.

dijous, 8 de gener de 2009

Igualada però mai superada

Aquest dissabte 10 de gener continuarem la ruta per l'interior del país, i punxarem en el bar l'Envelat d'Igualada, una mica abans de l'hora de les bruixes. Intentarem portar una mica de calor maresmenc a les terres, ara fredes, de l'Anoia. La instantània de sota, fou realitzada per la Mercè, amb la càmera de la Marta, la passada nit de reis durant la festa a la Taverna Atzucac.

dimecres, 7 de gener de 2009

70 anys de resistència antifeixista

Mirant de superar crisis personals i de contenir la ràbia provocada pels míssils sionistes sobre Gaza, avui parlem d'una altra guerra. Fa 70 anys vam perdre una guerra, unes de moltes derrotes que hem patit. Fa unes setmanes la gent del Casal Popular Panxampla de Tortosa, em demanaren que dissenyés un logo per unes jornades per difondre la memòria històrica i la denúncia del feixisme a les Terres de l'Ebre, i a partir d'aquest disseny, surtis una imatge per tots els actes que es faran.

El logo es compon a partir de l'adaptació d'un dibuix d'un milicià de l'època, encaixat dins d'un estel roig, la silueta de la ciutat de Tortosa, i òbviament el riu Ebre, la tipografia utilitzada recorda la que els artistes dels anys 30 utilitzaven pels seus cartells. Els colors que predominen no podien ser altres que el blanc, el negre i el roig.

Esperem que amb aquests actes es pugi recordar l'esforç de molta gent que van lluitar i morir per la terra i la llibertat, entre ells el germà de la meva àvia que va morir a la batalla de l'Ebre, i ajudin a enderrocar el monument feixista que pertorba les aigües del riu. I encara que parlem del passat, no podem oblidar el present, i denunciar la situació que pateix el company David de Vilafranca del Penedès.