Fa deu anys, un parell de joves valencians van elaborar un dossier de comunicació, on analitzaven les pautes utilitzades pels moviments socials i l'esquerra independentista a l'hora de difondre el seu missatge. En destacaven els errors i aportaven solucions i propostes per mirar de superar el problema de la marginalitat.
Han passat els anys, durant aquest temps, aquells joves valencians han creat conjuntament amb altres periodistes el periòdic L'Avanç i els seus dissenys han sigut reclamats per projectes del rotllo com Partisano de Girona o els Obrint Pas. I els joves pels quals ells van elaborar aquell dossier, han aprofitat el seu treball? Tristament em sembla que haig de dir que no.
L'exemple dels joves valencians només n'és un. Conec altres casos, més propers geogràficament, de persones que amb tota la il·lusió han destinat temps i esforços per mirar de canviar les coses, per mirar que els moviments socials i l'esquerra independentista surtin de la marginalitat comunicativa, però sembla que la gent no està per la feina.
No sé el problema es una qüestió d'egos, de sectarismes, dels personalismes fastigosos que corren per aquests mons, no sé si el problema en el fons és la política, o que la política estricta ja no és una eina valida per canviar el nostre entorn. Jo cada vegada n'estic més desenganyat de la política i em sembla que el millor que podem per fer per aquesta terra i les seves persones, es aprofundir en difondre i vertebrar la cultura popular i autònoma. La imatge del post, es la imatge d'un disseny descartat, descartat perquè per molts dossiers que facin, hi ha gent que no vol ser endreçada comunicativament parlant.
1 comentari:
Discrepo de l'anàlisi que fas de la política, pq. per mi tot és polític: des del cartell que dissenyes fins a les paraules amb què renyes al teu fill.
Ànims, fotlifoc!
Publica un comentari a l'entrada